ve de Sobirania Alimentària com a model sostenible
_
_
Milions de persones vivim cada dia sota una repetitiva cantinela que subtilment (o descaradament) modelen tot un conjunt de patrons socioculturals que disfressats de diversitat i varietat, homogeneïtzen els models de conducta i de pensament. Pautes que s’estenen en molts àmbits de la nostra vida, afectant fins i tot en els més fonamentals com la pròpia alimentació.
Els models de consum alimentari s’han anat allunyant cada cop més de les necessitats del nostre cos i la nostra salut per apropar-se cada cop més a modes creades per la Indústria Audiovisual (pel·lícules, sèries, anuncis,…) que han instaurat en les persones associacions fictícies entre alguns aliments o productes alimentaris i estils de vida ideals; fomentant una alimentació basada en estímuls emocionals prefabricats, moltes vegades inconscient i compulsiva, que busca més “omplir la panxa” que realment nodrir-se.
Una mirada ràpida al tipus d’aliments que trobem en un supermercat convencional, ens dóna una pista de quins són els comestibles que es promocionen i es consumeixen. Aliments majoritàriament elaborats i/o processats per a allargar al màxim la seva conservació, amb excés de sucres, farines refinades, auditius, … moltes vegades amb nivells importants de substàncies contaminants i/o perjudicials, que han anat absorbint des de el procés de producció fins als de elaboració i tractament. Tampoc els aliments frescos i crus estan lliures de aquesta possible contaminació. En el cas de les fruites i verdures, segons un estudi elaborat per l’Associació pel desenvolupament de l’agricultura ecològica-la Ribera, hi ha una creixent presència de substàncies nocives com nitrats, abonaments de síntesi, plaguicides, …
_
_
Patrons alimentaris completament desvinculats del propi cos, cada cop més visibles en l’augment important de malalties directament relacionades amb aquests factors. Un estudi de la Universitat del País Basc del 2004 afirma que el 6’% de les malalties degeneratives (arteriosclerosis, diversos tipus de càncer, diabetis, … ) estan directa o indirectament relacionades amb l’alimentació. En el cas de la obesitat les xifres han adquirit caràcter de epidèmia. Segons dades de la OMS, 400 milions de persones adolexen d’obesitat i 1.600 milions tenen sobrepès; unes quantitats que s’estima augmentin considerablement de cara al 2015 arribant als 700 i 2.300 milions respectivament. Tot plegat, en la mateixa època que la fam fustiga aproximadament un 15% de població mundial. Són els dos extrems de la inseguretat alimentària.
En les societats de consum, les malalties derivades dels hàbits de vida (alimentació, activitat física, salut emocional i exposició a contaminants) suposen actualment la segona causa de mort.
Una de les arrels del problema és que s’ha anat perdent el coneixement i la visió de l’alimentació com a base preventiva de malalties: avui es menja molt però d’escàs valor nutritiu.
Aquest consum industrial es caracteritza per un excés de productes elaborats i/o precuinats, dels quals moltes vegades es desconeixen ingredients i additius, amb alts percentatges de sucres per allargar la conservació, farines refinades, greixos saturats,… Juntament amb un dèficit d’aliments crus, fruites, verdures, cereals integrals…
Una falta de nutrients també provocada en molts casos, per una pèrdua de la qualitat dels aliments; una merma causada tant en el procés de producció dels mateixos: l’ús de productes tòxics, fertilitzants i plaguicides químics que empobreixen la qualitat del sòl, el moment de la recol·lecció i estat de maduresa, animals de cria hormonats i medicalitzats massivament,… com per el procés de transformació i conservació dels comestibles: altes temperatures, introducció d’additius i conservants, embalatge, …
En definitiva, un estil alimentari que ja poc o res té a veure amb la tant aclamada “dieta mediterrània”, sinó més aviat a un model desarrelat de les característiques físiques i climàtiques del entorn, ple d’enganys i confusions dietètiques fomentades des dels mitjans audiovisuals i permeses per una legislació molt deficient en matèria de regulació i informació transparent i verídica sobre els productes que es fan arribar a la població.
_
_
0 Respostes a “Producció industrial = Consum industrial”